Assenyalarem estels
I... i estordits pel silenci,
i desbordats pel misteri,
que les ones van i vénen,
t’acaronen i reneixen.
I l’evidència és en la calma
de passar-se la vesprada
veient com el color taronja
inunda tota la costa.
I oblidarem d’on som
i, sopant des del balcó,
perseguirem avions
amb el dit de la mà.
I... i estordits pel silenci,
i desbordats pel misteri,
que les ones van i vénen,
t’acaronen i reneixen.
I l’evidència és en la calma
de passar-se la vesprada
veient com el color taronja
inunda tota la costa.
Dels orígens descansarem
i, estirats mirant el cel,
assenyalarem estels
amb el dit de la mà.
