Astrofàgia
Vull que em mengis el coll
Per poder ser el brau que es llença contra tu
Vull que em mengis les mans
Per poder ser el teu germà bessó.
Vull que em mengis el pit
Per poder ser el cranc que repta pel teu pubis
Vull que em mengis l’esquena
Per poder ser el lleó que custodia el teu temple
Vull que em mengis el budells
Per poder tornar a ser verge per tu
Vull que em mengis el ronyons
Per poder ser la balança que equilibra el teus impulsos
Vull que em mengis el collons
Per poder ser l’escorpí que te la clava fins al fons
Vull que em mengis les cuixes
Per poder ser el centaure que et guia en la nit
Vull que em mengis el talons
Per poder ser el gran capricorni
Vull que em mengis el panxells
Perquè poguem ser el portadors de les aigües del futur
Vull que em mengis el peus
Per poder ser el peixos que neden pel teu ventre
Vull que em mengis el cervell
Perquè poguem ser l’anyell que crema el món amb el foc etern
