Àtic

Pere Janer

No sé com dir-te les paraules que no trob,
no m'he rentat la cara i no tenc més mans per caure.
Des d'aquí dalt no t'he vist per la finestra
i no sé si és que t'estic esperant.
No queda llum per poder perdre'm,
no tenc espai per on cercar-te.
Deixa de fingir que eres mentida,
demà serà un altre dia.
Som un viatge, un ocell de pas que cau,
una resposta a mitges repetida i vulgar,
la llibertat quan comença i quan s'acaba,
les respostes que no he sabut trobar.
Estigues bé allí on siguis,
estic segur que tendràs sort,
deixa de dissoldre les ferides.
Allí indica una sortida.
Com puc comunicar-me si he perdut l'amplificador?
A poc a poc estic millor.
Sé que compensa obrir les pistes i enlairar-se
sortir del fons i agafar aire,
imaginar cada seqüència.