A trenc d'alba
Al matí al llevar-me he sentit que no tinc res del que volia quan era petit. Que els meus somnis de ser un gran porter els he canviat per un munt de papers.
Sé ben bé que no és culpa del destí. No li puc donar les culpes i quedar-me tan tranquil. Que el motiu, ja fa temps que el duc amb mi, però és tan dur...
Que el cor ja fa massa temps que em diu que no, ja fa massa temps que em diu que el món és un lloc sense gaires colors.
Però a trenc d'alba la cosa canviarà, aniré a buscar allò que sempre he anhelat. Seguiré endavant sense pensar que l'autocompassió em vencerà.
Sé ben bé que encara no he perdut res, que si ploro almenys que sigui sabent que no hi puc fer més. Que ho faré, que valc més que el món sencer. Venceré!
I el cel, sembla que l'hagin pintat de fosc, però seguiré buscant un racó on encara es pugui veure el sol.
El món canviarà de color i el meu cor volarà. Emprendré el rumb cap al triomf i la felicitat.
