Atura el temps

Berta

Tres rellotges que s'han aturat,
els he posat on sento que tu ets aquí.
Sota el teu coixí respira un,
i dins la teva roba, on és la teva olor.
Però l'últim no s'atura mai,
dins el meu cos batega.

Fes que no em deixi,
que no s'endugui el teu record,
agafa'm fort on siguis.
Fes que no em deixi,
si només tinc de tu aquell temps,
que no se'n vagi amb tu.

Les paraules no m'arriben,
si t'he estimat com puc voler oblidar-te.
Només veig un trist somriure
quan em van dir que aquella nit no tornaries.

Si pogués fer que el temps tornés a dins la teva vida.

Fes que no em deixi,
que no s'endugui el teu record,
agafa'm fort on siguis.

Fes que no em deixi,
si només tinc de tu aquell temps
que no se'n vagi amb tu, no.

Que el temps no em deixi,
atura'l quan eres aquí,
que aquella nit tornessis.
No, que el temps no em deixi,
que sempre siguis viu en mi,
que no se'n vagi amb tu.