Autòpsia

Pere Tàpias

Ha mort un home
de mort accidental.
Els metges l'esberlen
i l'obren en canal.
I remenant per dintre
un cop ja l'han obert,
fixeu-vos quines coses
li van trobant, pobret.

Projectes fets de jove
que mai no arribà a fer.
El nom d'una sueca
escrit en un paper.
Il·lusions pansides
deixades de racó
ben corcada pels cucs
la imaginació.
La imatge d'una dona
i de sis fills cridant:
"Inútil! Pastanaga!
No saps tirar endavant!"
L'estampa del seu "quefe"
dient: "No faci tard!".
Un rellotge a les set,
a les set aturat.

Un llarg poema èpic
empolsegat i brut.
El pròleg d'una història
sense cap contingut.
Dos somnis, una idea,
tres unces de tendresa,
bocois de mala llet,
carregada i espessa.

Aquí els metges s'aturen.
-Què falta mirar encara?
-Revisem-li el cervell
per treure'n l'aigua clara!

I l'hi esbotzen el cervell
buscant el contingut,
però no troben res
perquè està del tot buit.
Ho signen, certifiquen:
-Correcte, és com cal.
Ha mort un home
de mort accidental.