Àvia
El vent fa olor de color humit,
el temps planeja un atemptat.
S’ha colat un foraster malvat
als somnis blaus d’una nit d’estiu.
Ara que el sol s’ha llevat,
jo recordo els teus cabells
dibuixant onades tan dolces
dins uns ulls verds.
Eren temps en què res no ens feia patir,
pintàvem realitats en groc.
Ni tan sols no teníem por del foc.
Quin moment tan absurdament feliç!
Ara que el sol s’ha llevat,
jo recordo els teus cabells
dibuixant onades tan dolces
dins uns ulls verds.
Avui visc dels records amb tu.
I si tinc temps, és temps per a tu, àvia.
Autor(es): Paula Giberga,Andreu Roig
