A voltes m'agradaria

Partaka

Amics meus de la infantesa:
remembreu el temps passat,
quan formàvem una colla
tan unida i tan vital.
Anàvem tots els diumenges
sense falta a algun bateig,
i hi arreplegàvem pessetes,
xavos, duros, caramels.

Tot seguit a ca Pepica
per gastar-nos-hi els diners:
puromoros, regalèssia, pipes, xufes i xiclets
Marxàvem a Clot Moreno,
que era un bon tros de sequiol,
ens hi banyàvem "en porra"
i ens eixugàvem al sol.

Eixíem per les vesprades
a alimentar-nos als camps,
tot portant de cul el guarda
que els hagués de vigilar.
Muntàvem tan bones gresques
amb les colletes rivals,
que no era estrany si algú anava
a sa casa esgalabrat.

No ens faltaven mai les dones
que en teníem a muntó,
i si a mà no ne trobàvem,
fèiem la mà, per collons!
Ens van inflar a galtades,
a corretja i a bastó,
però ara hem vist que la vida
és més dura que llavors.

A voltes m'agradaria
tomar a ser el xiquet
que vaig deixar en un poble
un dia, fa molt temps;
i retrobar les joguines,
el cavallet de cartró,
la pistoleta de goma i tanta,
tanta il.lusió!