Avui
Avui he decidit contar allò que sé.
No pense ja callar-me res més,
saps ben bé que ho aconseguiré.
Avui, a l'eixida del sol, he escoltat
el cant dels ocells més bells.
Com ells serà el so de la meua veu.
I tu, que estàs
esperant una resposta.
Dis-m'ho clar, prou bé ho saps,
podem parlar.
No vull una història més d'amor
per contar.
No vull més paraules per oblidar.
El somni del passat avui es fa
realitat.
Aquest és el meu lloc i res ho va a
canviar.
Somniant, que potser hi ha demà sense avui,
que aquesta llàgrima desborda el mar.
Qui ens farà callar?
Ja veig, el sol ací no es pon fins demà.
La lluna poc a poc ens ix al pas.
Ets tu qui ho pot aturar.
I tu, que estàs
esperant un resposta.
Dis-m'ho clar, prou bé ho saps,
podem parlar.
No vull una història més d'amor per contar.
No vull més paraules per oblidar.
El somni del passat avui es fa realitat.
Aquest és el meu lloc i res ho va a canviar.
Hem de pensar, hem d'actuar,
unir les mans, poder ajuntar
aquells qui estem, aquells qui som
per sempre mai... Restar tothom.
No vull una història més d'amor per contar.
No vull més paraules per oblidar.
El somni del passat avui es fa realitat.
Aquest és el meu lloc i res ho va a canviar.
Escoltarem paraules, potser fins demà,
que avui no ens serveixen ni per començar.
Que la vida és un somni per a aprofitar
Sóc qui sóc, qui ho podrà canviar?
Sóc qui sóc, qui ho podrà canviar?
