Avui ho veig tot clar

Carme Canela

Tinc els ulls tancats, però avui ho veig tot clar.
Surto al balcó. Els nens riuen, però els vells, no.

Pel carrer, la gent. Sembla que tothom va fent,
però davant meu una vella cau pel vent.
— Senyora, esteu bé? — li diu un jove content.
— Ja veuràs tu quan siguis un vell, molt vell!
EI jove content marxa enfadat i corrent.
Li diu de tot, la vella, quan ja no hi és.

Entro a un bar tot sol.
— Posa'm un cafè ben llarg.
El cambrer em diu:
— Ja saps que ha passat avui?
— No, no ho sé, què és?
— La Mercè ofegada al riu...
Ningú en sap res, només que surava al riu.

Tinc: els ulls tancats, però avui ho veig tot clar.
Sembla que el sol ha sortit només per a mi...