
Avui fa un dia clar
Avui fa un dia clar,
tu somrius però et queixes.
Tot et pesa, tot t'espera però
avui no sortiràs.
Hem anat a l'hospital
i aquella llum estranya
no m'agrada, no m'agrada
però se t'hi han quedat.
Jo no em moc del teu costat
i els teus ulls em diuen tant...
les notícies no són bones i aquells
tubs amb què t'han disfressat
no em deixen respirar,
i no fan per tu perquè tu sempre
has vestit ben elegant.
Malgrat el cansament
avui et veig tan maca,
tan bonica, tan amiga
com sempre has estat.
Quan tu em vas preguntar
fins on arribaríem
érem joves i vaig dir-te
que encara era aviat.
Ara sé que ja et puc dir
que pots comptar sempre amb mi
cada dia, cada nit perquè ja
no em puc imaginar
no tenir-te al meu costat,
veure com t'adorms i com et lleves,
fer els teus somnis realitat.
I aquest matí mateix,
has dit adéu per sempre,
no ho entenc i no ho vull creure,
perquè tot està a mig fer.
Dóna'm tot el teu amor
malgrat dormis al teu món,
diga'm que estaràs per sempre molt a
prop, per seguir-te explicant
mentre estic aquí lluitant.
Buscaré al cel el teu estel
i mai no l'abandonaré.
Autor(es): Narcís Perich