Bac de Roda
Ai, adéu ciutat de Vic!
bé et mereixes ser cremada:
n'has fet penjar un cavaller,
el més noble de la plana.
que per nom li diuen Bac
i al terme de Roda estava.
A deu hores de la nit
el destacament marxava
cap al Mas del Colom Gros
que prop de Roda es trobava.
Quan varen arribar alli
a la porta ja trucaven.
- No és aquí un cavaller?
Voluntaris el demanen.
- No és aquí aquest cavaller
que al Mas Nou de Roda estava.
Quan varen arribar al mas
tres cops a la porta daven.
- Digau que surti en Bac
que el Vallfogona el demana.
- Déu vos guard els meus amics,
benvinguts siau vosaltres.
- No ho som, no, ja els teus amics
que contraris et som ara.
Quan en Bac va sentir això
tota la sang se li glaça.
- Jo si que só ben perdut,
trist de mi penjat sóc ara.
Quan el varen tenir a baix
cap a Vic se l'emportaven.
Quan a Vic el van tenir
la sentència li dictaven.
- Aneu a avisar el domer,
el domer de Santa Clara
que vingui a confessar en Bac
que la vida se li acaba.
Autor(es): Popular/ Xavier Baró
