Balada de Mallorca
A la vora-vora del mar on vigila
omplia una verge son cànter d'argila,
mirant-se en la font.
Son peu de petxina rellisca en la molsa
i a trossos lo cànter s'enfonsa rodolant;
del plor que ella feia, la mar, que era dolça,
tornava amargant.
No és molt si sospira quan veu les esberles
del canteret d'or!
La mar de'n dolia; les pren en sa falda,
i al maig, per plantar-hi, demana un roser;
Per bres la conquilla de Venus los dóna,
i al maig, per plantar-hi, demana un roser;
Tres eren los testos, tres foren les illes;
les illes en flor del mar!
Autor(es): Jacint Verdaguer,Josep Tero
