Balcons

Eduard Font

És la història d´un que es passava el dia somiant
Al balcó de casa seva, a la nit fumant
A la tarda es passejava pel carrer, ofuscat
I les barres no se li acabaven de tancar mai.

Agafat a un parell de broques, tot el dia girant
Que si les deixes anar, no saps allà on cauràs.
Es pensava que no el veien si es furgava el nas
I si relativitzava tot li era igual.

Remenava pels calaixos buscant nius d´ocells
Però tot el que trobava eren cares d´altra gent
És la història d´un que l´han vist alguna nit
Buscant un balcó amb prou vistes per posar-hi el llit.