Balada d'en Pep i la pepa de Sant Daniel

Josep Tero

En Pep i la Pepa de Sant Daniel
li ofrenen taronges i una olla de mel.
Si no són dels àngels són de sant Miquel,
que la tramuntana les ha dut del cel.
Prunes i castanyes, cireres d'hivern,
i una oca tan blanca que sembla de neu.
-Si voleu maduixes, bé prou que n'haureu,
de la font d'en Lliure us en portarem.
-Jo sé trobar l'aigua, jo puc parar el vent,
i el peix de les gorgues amb el pensament.
Conec bé les llunes i el vol dels ocells;
si dic ''vull que nevi'', volarà neu.

- Veieu el que us deia, Josep? No dubteu!
Tan cert com que neva, Ell és fill de Déu.
Silenci, silenci, forasters haurem,
s'acosten tres homes, cap no ės de Betlem.

Fa temps que caminen: lectors dels estels,
astròlegs d'Egipte els han vist en el cel.
-Veus Pep, com t'ho deia? Forasters haurem;
jo sóc endevina, puc llegir els estels.