Balla dins de l'aigua
Busca joies en l'habitació,
escolta notes des del seu record
i amb un somriure et diu que prompte arribarà el sol d'estiu.
Una mirada et porta a un altre món,
tot és silenci però ella no pot
parar la música que sona en el seu cap, en el seu cor.
Fa tant de temps que ja no sap de realitats,
que és un plaer estar sempre al seu voltant
i ho dóna tot, crida
i balla de l'aigua.
Tan sols mira
allò que vol mirar.
Potser, ara,
els bojos som nosaltres
tan s'hi val.
Recull tresors que va deixant la gent,
escriu històries en un groc paper
i ara diu que ja refresca que potser ha arribat l'hivern.
Et pren la ma i et porta al seu palau,
on hi ha cartrons ella veu marbre blau
i et pregunta si t'agraden les galetes amb el te.
Fa tant de temps que ja no sap de realitats
que és un plaer estar al seu voltant
i ho dóna tot...
i quan li diuen que la portaran
a un lloc molt millor
ella es gira i mira al seu voltant
-si la ciutat és meua on més podria anar!-
i ho dóna tot...
