Ball pla d'en Banyut
Homes i dones de Celrà,
remences lligats al terrós,
com bèsties han de treballar,
pel Comte boig i gelós.
La seva muller no el vol,
és brut i no té bon cor,
ja s'ha buscat un nou amic,
un bisbe molt gras i ric.
Gelós, el comte s'ho ha ensumat,
i dalt la branca s'ha amagat,
vigila que vigilaràs,
de nit i amb el cel estelat.
Gelós, el comte s'ho ha ensumat,
i dalt la branca s'ha amagat,
vigila que vigilaràs,
de nit i amb el cel ras.
L'estimada li ha fugit,
ell no podrà haver son cor,
a tot Celrà no hi ha prou or,
per fer-li a la lluna un llit.
De tant temps d'estar enfilat,
l'ànim fosc i el cor de dol,
noble Bernat s'ha transformat,
en un lleig i trist mussol.
I tots els Remences s'han unit,
contra el banyut que els ha oprimit,
junts a la plaça han festejat,
la llibertat amb un sol crit.
I tots els Remences s'han unit,
contra el banyut que els ha oprimit,
junts a la plaça han festejat,
la llibertat a crits.
Autor(es): Ramon Riera, sobre lletra original d’Eduard Baulida,Ivó Jordà
