Banderes de maig
A les branques dels til·lers
mor un malaltís violer,
i cançons espirituals
volen entre els grosellers.
Què la sang ens rigui a les venes.
Veig les vinyes com s'enreden.
El cel és bonic com un àngel,
el blau i l'ona combreguen.
Surto. I si un llamp m'apunyala,
sucumbiré sobre l'herba.
Avorrir-se i ser pacient
és massa senzill. Prou de turment.
Vull que el dramàtic estiu
em lligui al carro de la sort.
Oh, Natura, que per tu jo mori,
però no tant sol!
I els pastors, què estrany,
van morint pel món.
Jo vull que les estacions m'usin.
A tu, Natura, em lliuro.
I la meva fam i la meva set.
Si et plau, alimenta'm, abeura'm.
Res de res no m'il·lusiona;
ni aquell riure dels pares, al sol…
Però jo no vull riure de res,
i lliure sigui el meu desconsol.
Autor(es): Arthur Rimbaud,Xavier Baró
