Barat a un gest
Mira si he corregut terres
que he anat a parar ací.
I a l'aixeta l'aigua clara
i a l'aixeta l'aigua clara,
per refrescar-se a l'estiu.
Quan rondes per les placetes,
si rondes per les placetes
i a tot el món li somrius.
Barat a que em faces cas
jo et donaria la lluna.
La deixaria al teu “regaç”
perquè brillara més pura.
Barat a que em faces cas
per a enveja de la gent
i dels hòmens assenyalats,
per a enveja de la gent,
barat un gest, una mirada.
Mira si he vist meravelles
que no t’arriben ni als dits
dels peus que tens de princesa,
als dits dels peus de princesa
on van els reis a morir.
On van els reis a complir
la seua última promesa
que és vore en viu el sospir.
Barat a que no em faces de menys
jo et donaria la lluna,
la lluna i el sol també,
i la frescor que mai dura,
mai dura un estiu sencer,
va apagant-se com l’espurna
quan em saluda el ponent,
jo et donaria la lluna,
barat un gest, una mirada.
