Barcelonina

Toti Soler

Per a tu sola
Barcelonina
hom s'esbocina
com guardiola
de consells savis
àuries monedes
que de mos llavis
si no m'ho vedes
ixen a raig
i sense empatx.

Si la veïna
té més que tu
tumbaga fina
penjoll que lluu
emprèn i digues
a ses amigues
no sap ningú
d'on treu les misses
i així els aquisses.

No et desesperis
si el promès fuig
més val que adveris
qu'era un rebuig
llavors l'enuig
tos jorns no agreja
puix que l'enveja
sense galant
no et fibla tant.

Si et cal depressa
heure marit
i no et fa peça
gras ni neulit
i el vols cepat
i si pot ésser
ben hisendat
pren ma lliçó
i enfila agulla
per la casulla
del sant patró.

Amb sort pel mig
qui no primmira
la fita albira
de son desig
la que sospira
perquè no abraça
avui de caça
ixi ben prest
llavi modest
i l'ull no massa
i potser amb traça
i avans qui sap
que el sol no mori
caci casori
i foti un nyap.