Bella companyia

Rah-mon Roma

Josep 'gafa la serra
i a l'altre mà el sarró.
-Adéu-siau, Maria,
al cel ens vegem tots...
La bella verge!
Camina, Serafí,
si en vols venir.

Maria se n'aixeca
detràs del seu espòs.
Maria està cansada,
demana-li repòs.

Sota una pomereta
se n'assenten tots dos.
-Colliu-me'n una poma.
-Ne seré molt gustós.

Les branques són massa altes.
-Si m'ajudéssiu vós!
Les branques se li acotxen;
miracle és del Senyor.

-Ben bé que en sou Maria,
la mare del Senyor.
Mai més, esposa meva,
mai més vos deixo jo.