Bellesa

S'Albaida

Arribar lleuger, diürn com la pedra de foc,
entrar i oferir l'alegria del mar
a ta casa encesa i en la nit enllaçada...

Amor, em dic amor
per les nits brindades,
per quan vaig tranquil
perquè la llum espera,
amor, em dic tot tu
per agraïment al cos...

perquè ets furtiva com les coes belles
i jugues com juguen les mirades,
amb l'ambigüitat del record...

Tan plens els sentits d'aquesta estranya mort
que és entreveure la bellesa!
Quin és el destí d'aquestes mans?
Tocar la tarda que aprèn de la llum?
Encendre l¡ombra amagada pels racons de l'hivern?
Potser estimar? Tal vegada morir?
Somniar una mica el tacte volgut?

Jas! La bellesa.