Billie
Ningú diu com les dic jo
les paraules fam i amor.
Enganxada en una nota,
trenco tot allò que puc.
Un saxo alt amb sordina
fa l'amor amb el meu crit.
Revesteixo de vellut
l'aire que s'omple de fum.
La meva veu ve de lluny
i és com una mà que et toca.
No han pogut deixar-me fora.
Ara comença el piano
mentre jo estic a l'aguait.
Un infant negre que passa
patinant pel carrer humit
fa un gest de ma i jo començo
a sostenir-me en un fil
de veu que no tindrà fi.
Em gronxen dos contrabaixos
i se m'atura a la boca
la síl·laba de plaer.
No han pogut deixar-me fora.
Si dic que algú és el meu home,
que no s'ho cregui del tot.
La mà acaricia l'aire
que ja no m'oblidarà,
i la veu sembla que es trenqui
per descobrir mil promeses
dins la gota de suor.
T'acompanyo per la sorra
vora l'aigua que va i ve
i et queda la meva veu.
No han pogut deixar-me fora.
Autor(es): Feliu Formosa,Sílvia Comes
