Bisons, Duquessa

Pere Vilanova

M'agrada aquest abric que duus del segle passat,
espero que el que amaga dins no hagi canviat.

Intento escriure't pàgines en blanc,
una llança vibra i fereix l'engany.

Només és bonic tot el que t'estimes.
Trobes lleig allò
que no pots hipnotitzar.

Tres estacions he trigat a entendre
que és quan m'agenollo
que podem veure-hi clar.

Igual que els visons
que sento plorar
dins el teu cor
duquessa.

Ens trobem pel carrer com dos coneguts llunyans,
els dos fem gestos altius i passem de llarg,

per evitar parlar del temps fem crisàlides,
un tren blanc ens duu a camps siberians.