Blau Cian
El carrer pintat d’un blau cian
on la vida hi balla al seu voltant
i jo estic,
i jo estic a un pam,
tot fent d’espectador.
La pluja i la brisa son prop de mi
regalant somriures de bon matí
mentre jo,
camino lent
enfangat dels meus records.
Un balcó per veure la vida dels demés,
per respirar l’aire
que ja no hi és,
per fugir.
Tot serà preciós,
Tot serà bonic,
Tot per mi.
Tot per mi.
Tot per mi.
Tot per mi.
Un riu blau cian,
sóc en blanc.
Tot per mi.
Torno a començar,
l’endemà.
Si torturo al món amb mals de cap,
si condemno als que m’estan fent mal,
serà pel meu bé,
ho tiraré endavant.
El temps es un llop ensenyant les dents,
cap al carrer m’empeny
i al soroll,
com si la rauxa de la gent
fos important.
El balcó només és un bosc flotant
enmig del dolor que estic trepitjant
no existeix,
només el veig jo,
la meva ficció.
Un balcó per veure la vida dels demés,
per respirar l’aire
que ja no hi és,
per fugir.
Tot serà preciós,
Tot serà bonic,
Tot per mi.
Tot per mi.
Tot per mi.
Tot per mi.
Un riu blau cian,
sóc en blanc.
Tot per mi.
Torno a començar,
l’endemà.
Jo estic en blanc.
