Blues del miner
Què fosca és la mina
m'explicava aquell miner
T'allunyes de l'aire
que amanyaga el nostra cel
I tornes enrere
per entrar dins de l'infern
on no hi ha dia
I el somni de la nit no existeix
No sé per què
tu ets miner
No sé què fer
No sé què dir
Duc la mina sobre la pell
Tinc les mans negres
de tant repicar les parets
I l'ànima trista
per aquells que ja mai tornaran
Tenia dotze anys quan
va donar el seu primer cop
a la galeria
número cent vuitanta-dos
Picant la pedra
entre basses d'aigua i pols
mentre el pare
li deia que l'avi era el millor
