Boig
Odie despertar-me
amb les llums obertes
sentint que el temps
em torna a enganyar.
Potser seré un altre,
un zero a l'esquerra.
Un somni que s'esborra
de nou en aquest teatre.
S'obri un nou teló
i puges l'escaló.
Ja no pots oposar-te.
No! Ja no vull res més.
Res més que ser un boig
cantant-te!
Moltes voltes pense,
quina sort trobar-te,
poder estar contant-te
tantes històries.
No són sols paraules.
No són quatre notes.
Ací les coses clares.
I amb els punys tancats
almenys tindrem memòria
de com poder volar
si aquest desgavell acaba.
No! Ja no vull res més.
Res més que ser un boig
cantant-li al món!
Fuig la por!
I ja no tinc por a res,
i ja no vull sentir-la més.
Deixa'm que m'acoste
i estiga al teu costat.
I amb els punys tancats
esperarem notícies
del futur incert
de les nostres vides furtives.
No! Ja no vull res més.
Res més que ser un boig
cantant-li al món!
Fuig la por!
