Boig del cavall
El boig del cavall fuig de la ciutat
Du un abric de llana sobre un cavall robat
I llegint-te les mans una dona t'ha dit
No faràs mai de dia el que somies de nit
Tens un ego gegant i mans de mariner
Tens la panxa plena de vi matiner
I arribes al far i de cop s'ha fet fosc
I ets perseguit per un núvol de pols
I sents les sirenes els trets i els tambors
I crides i et ploren els ulls d'emoció
Boig del cavall que vens de la ciutat
La boira s'amaga sota el penya-segat
I la boira t'agafa com un guant gegant
I embogeix el cavall de veure's volar
I la lluna fa formes de dones sobre el mar
I ara veus des de l'aigua la llum del far
Boig del cavall que vens de la ciutat
La boira s'amaga sota el penya-segat
I els cotxes arriben a la punta del far
I ningú veu cap home, ningú veu cap cavall
Boig del cavall, home gris i elegant
Fas un ball amb les dones fins al fons del mar
Tens la panxa plena de sal i de vi
No faràs mai de dia el que somies de nit
Autor(es): Albert Aromir
