Boira espessa

Carles Enguix

Quan arriba la nit
la teua imatge no torna
em ve una boira espessa
que em bressa,
em bressa.

I tot el port,
sembla que és mort
només la lluna
m'acompanya i m'abraça,
i m'abraça.

La sal del mar s'oxida
totes les llums s'apaguen
i se sent el crit amarg
d'una sirena que brama.

I la gavina crida el teu nom
i el vell vaixell abandonat
t'enyora,
t'enyora.

No puc viure sense tu
digues el rumb que he de seguir.
No puc viure sense tu,
digues l'estela que he de
descobrir.
digues el rumb que he de seguir
digues l'estela que he de
descobrir.

Quan arriba la nit,
la teua imatge no torna.
em ve una boira espessa
que em bressa,
em bressa.