Boires i arabogues
Ai xica si tu vingueres
al meu món imaginat
volarien com papallones
les teues històries del cap.
Els teus peus serien bardisses
i arabogues faries al passar,
però em pesa aquest alè de boira
i et busco com gota a la mar.
Et busco i ets al meu costat.
Al meu món viu una donzella
que és el teu mirall deformat:
el misteri et volta i et creix
com si en núvols t'hagués modelat.
Però poc a poc s'escampen
i la teua figura al contrast
té encara molt de somni
envoltat de realitat.
Et busco i ets al meu costat.
Agarraets de la mà,
com arrels abraçades,
no maregen les voltes
d'aquest trompitxol de món.
