Bolero amor platònic

Música Nostra

Quan es sol riu, sa lluna plora,
quan ella guaita, ell cau i es fon,
amor que ets llum, amor que ets ombra,
amor que gira i volta el món.
No hi ha mai temps per ses besades,
no hi ha dies ni nits d'altre color;
no hi ha moment per a s'abraçada,
com al·lots van jugant a conillons.

Ja són les set de s'horabaixa
i es sol cansat se'n va dormir.
Damunt la mar voguen ses barques
i foc encès és l'infinit.
Sa lluna surt tota mudada
perquè vol festejar i mai no pot.
Amb un vestit color de plata
ballarà dins ses ones amb enyor.

Quan surt es sol de matinada
es estels fugen poc a poc,
sa lluna espera enamorada
i es sol li envia es set colors.
Com cada dia a trenc de s'auba
des de lluny s'encomanen amb tristor:
- Fins a demà, lluna estimada.
- Fins demà, sol, que alegres es meu món.