Bolero de primavera
* Hivern que vas cap altres terres,
* vestit de níguls i de vent,
du-te'n ses hores de ses penes
que d'altres aires ja n'és temps.
I van obrint-se ses finestres,
i van florint es portals,
sentint es cos com s'enamora,
cercant amors, trobam amants.
Ets benvinguda, primavera,
vestida de sol i cel blau,
que pintes de flors ses voreres
i tens tresors de pluja suau.
La mar vestida amb randes blanques
per tu se posa a ballar
i ses palmeres se pentinen
quan saben que tu has d'arribar.
Amor que arribes per un dia,
ocell de pas, flor d'una nit,
una cançó per despedida
i flors d'enyor duc en es pit.
Tu, que me prens ses nits i es dies,
per què no em prens es desig,
que en fa des teus braços captiva
i des teus ulls eslau rendit?
Autor(es): Miquela Lladó,Pep Toni Rubio
