Bombolles

Francesc Mir

Vola, vola i enlaira't, bombolla transparent,
voleu, voleu bombolles, voleu fins que hagi vist
el vostre vol tan màgic desfer-se en un esquitx.

Records, jocs amb bombolles de quan érem infants,
solien esquitxar-nos mentre anàvem bufant
envoltats de bombolles omplíem el món d'encant.

Mentre que volaven, veia per entremig,
entre el sabó i l'escuma, assegut en un racó,
la imatge d'aquell avi volant dins del seu món.

L'avi no es divertia, companys ni amics tenia,
deia que tots havien marxat.
I diferent dels altres, ell mai seia a la plaça,
per a ell el sol s'havia apagat, ja era molt tard.

Vola, vola i enlaira't, bombolla transparent
que encara veig bombolles per entremig de vós,
la imatge d'aquell avi que va morir gelós.

I quan l'home plorava, no el compreniu ara,
del mal que ell es queixava és gran.
La ràbia se'l menjava, la rancúnia el mossegava,
I un enyor se'ns el va emportar, és ben clar.

Per entre les bombolles, recordo jo aleshores,
aquell avi republicà.
Així tothom li deia, jo no entenia el que deien.
La mare mai ens ho va explicar...