Bon temps
Ve el bon temps que al goig convida,
l'herba als prats és reverdida,
la forest ja s'engalana,
tot reneix, tot pren ufana.
Les calitges s'esbarrien:
sense sol, els cors llanguien...
Quan l'abril gemat s'estrena
amb poncelles a balquena.
Quan l'abril gemat s'estrena
amb poncelles a balquena,
rossinyols tan refilaires
de cançons omplen els aires,
i les noies, vels de glassa,
fan corrandes a la plaça.
Ai, amors de jovenalla,
abrandats com una falla.
Ai, amors de jovenalla,
abrandats com una falla!
Jove que tal foc animes,
que ella estimi com tu estimes.
Tota noia, enamorant-se
cerqui un noi per amistança;
i ella tant al noi complagui
que ell d'igual amor li pagui.
I ella tant al noi complagui
que ell d'igual amor li pagui.
Amb petons ardents com glavis
li abrusés el coll i els llavis,
i li amanyagués les sines
delicades i divines.
Ambdós cossos, de tant batre,
fessin clot damunt del catre.
Ambdós cossos, de tant batre,
fessin clot damunt del catre,
i en l'alcoba més ombriva
la dolçor fessin captiva.
A la fi, imprudents i estrenus,
fóra seu el fruit de Venus,
i, amollada tota brida,
ja l'amor fóra acomplida
Autor(es): Anònim
