Bosc salat
Jo volia viure sol dins un bosc salat. Jo volia veure viure els porcs senglars, tan cansat de veure'ls a les carreteres, inflats i estirats a les nostres voreres. Jo volia viure sol dins un bosc salat i menjar garrofes i cargols de mar. I volia ser jo aquell feliç conill blanc, que en la fresca alba humida es llepa les mans. I volia ser jo aquell feliç conill blanc que, protegit per la boira, es menja els teus camps.
Però no és sempre pla el mar ni és sempre la lluna plena, canvia la pell de les serps i la de les sirenes. I creixen les muntanyes i minven les marees i jo em vaig llevar un dia i vaig canviar d'idea. I ara vull viure amb tu a la vora del mar, i olorar la pell tendre que el sol no ha daurat, i llepar-te la sal de les orelles, pujar-te el vestit i que duguis trenes, i baixar per elles fins el fons del mar, i amb un escafandre pujar algo de menjar, i fer-te el sopar amb una bona picada d'all julivert i l'oli bo dels teus pares. Però no és sempre pla el mar ni és sempre la lluna plena, canvia la pell de les serps i la de les sirenes. I creixen les muntanyes i minven les marees i jo em vaig llevar un dia i vaig canviar d'idea. I ara vull viure amb tu a la vora del mar, i olorar la pell tendre que el Sol no ha daurat, i llepar-te la sal de les orelles, pujar-te el vestit i que duguis trenes, i baixar per elles fins el fons del mar, jo volia viure sol dins un bosc salat.
Autor(es): Albert Aromir
