Botes catalanes

Xavier Baró

Sentim com parla el tro,
la veu del cor s’ha posat guapa;
s’estén com un ressò
per aquest món que és una farsa.
I tu i jo, que hem creuat mars,
collit flors d’antigues llars,
ara ens hem tornat molt rars,
seguint camins d’amor i de tristesa.

I plou i l’herba creix,
i ens rebolquem per la rosada.
El dard que em fereix
és com la nit més estrellada.
I jo sóc el caminant.
No vull or, sols dur el meu cant
pel petit món i el món gran,
seguint camins d’amor i de tristesa.

M’agrada com somrius,
és com l’empar d’una foguera,
records d’aquells estius
que vibren com una senyera.
L’Univers ha encés les llums
i s’ha omplert tot de perfums
pel camí que hem de fer junts,
seguint camins d’amor i de tristesa.