Botes verdes
Hi ha un foc encès a la cova
i tu no ets dins dormint.
Hi ha un foc sota un pont de tren
em un indret on plou.
Més amunt encara hi ha un racó
on la gespa no ha crescut.
Les roques on vàrem descansar
commemoren el nostre pas.
A casa la pluja repica els vidres
i el gos pregunta on ets.
El cel projecta tants estels
en un prat buit i blanc
on el teu encenedor perdut
reposa sota la neu.
Hi ha claus fixats en blocs de gel
que tu no has recollit.
Més amunt hi ha el cim on res es mou,
que bressola el teu últim alè.
De nit, allà on neix el silenci,
el vent t’acaricia els peus.
