Brides
Quant temps de pas, d'odi de sang, renoi!
Tants anys couen
quants somnis creus torbats
sents brides, ferides, ni traus
solitud, omplint un buit
Tant temps fent-li de casa
entre epitafis al dors
reps crits de borró, de blat i de flor
saviesa a brots...
dins un sot, un reu de mort
la vida ens plany
aixopluc i amagats, on no neva ni plou
a dins del bou
Cremors!
Queixics de dol
calúmnies, missals, auspicis d'or
caminant...
Tot se'm fa estrany, confús i dispers
innocent, frec a frec
un xiu-xiu d'ensoltes reps
retrucs gastats clous
solitud, prenys al buit
el riure s'escapa
si amb esma li ve la son, xius
crits dolor, de tall i devots
saviesa a brots
dins un sot, un reu de mort
la vida ens plany
aixopluc i amagats, on no neva ni plou
a dins del bou
remors, sorgint la mà
cendrosos dietaris, esquer pels cucs
reposant sol
amb d'esma li ve la son.
