Brindarem
Crec que ara té por, després de tot, ara no el sento.
Crec que ara s’amaga darrere d’un pare amb barba i corbata.
Diuen que l’han vist ben lluny, lluitant contra el fum que sempre el reclama.
Marxava amb ulls de conqueridor cada cop que la gent l’estimava. I el busco cada vespre, quan tinc ganes de festa.
El va matant l’empremta; no sap, no veu, no es pensa:
Que avui brindarem amb vi per tot el que hagin pogut dir,
Per tots aquells que es guardaven un lloc aquí i ens van fer creure que sí.
Crec, crec que els camins, amaguen racons, que ara el fan perdre. I crec, que canta balades, cada vegada, que pensa en nosaltres. S’encallen les paraules, i, creume, veig les passes que a poc a poc s’embalen.
Veient a la bona gent saludant des del cim, derrotant lentament l’enemic!
Que avui brindarem amb vi per tot el que hagin pogut dir,
Per tots aquells que es guardaven un lloc aquí i ens van fer creure que sí.
