Bufanda
Et vaig conèixer no fa molt, vivies molt a prop de casa.
Tu passejaves el teu gos, i duies la teva bufanda.
Aviat em vas interessar, potser eren els teus ulls insòlits
potser el color dels teus cabells... potser era la teva bufanda.
Jo no tinc cap record de tu, no tinc cap foto ni cap carta.
Això seria tenir molt : jo només tinc una bufanda.
Ens ho passàvem força bé, i jo no et demanava massa;
en realitat, era ben poc : que no et traguessis la bufanda...
Jo no tinc cap record de tu, no, no, no tinc cap foto ni cap carta.
Això seria tenir molt : jo només tinc una bufanda.
Però aviat va venir l’estiu, i tu ja no estaves tan maca.
Molt aviat vaig saber per què: tu ja no duies la bufanda...
Mesos després estava sol, jo passejava per la plaça
entre la sorra i la pols vaig veure la teva bufanda...
Jo no tinc cap record de tu, no, no,
