Bufa un ben fred des de la costa
A l’últim tota la ciutat repicava el timbal.
El diumenge abans de Pasqua els timbalers convingueren que tothom procurés
un tauló de bona fusta, Ilarg de set pams i amb quatre forats. Cadascú, portaria
al seu sarró una embosta de blat, cada deu una arada i qui fos fuster una
destral. Per Pasqua florida, de bon mati, s'aplegaren, davant la catedral. Van
demanar al sagristà que repiqués les campanes i les van escoltar per ultima
vegada. Llavors, van obri el portal gran i van sortir a buscar una vida nova. I el
Senyor va fer resplendir el mateix sol tant per als qui marxaven com per als qui
s'havien quedat.
Mentrestant, amb el tauló a coll els timbalers avançaven...
Carretera enllà
els timbalers avancen
al so del tambor,
cantant una cançó.
Veuen allà Iluny
les torres d'una gran vila,
al so del tambor
s’acosten sense por.
El guaita ha cridat
“
S'albira gent armada".
Campanes al vent
tocant a sometent.
Els vilatans s’apressaven amb alabardes i ballestes cap als baluards i van
preguntar als de baix: “Voleu guerra?” i els timbalers respongueren:
"Busquem una vida nova
anem a un país millor.
Tothom qui vulgui seguir-nos
prengui timbal i cançó.”
“
Un país millor? No tenim pas Iloc nosaltres. Però mireu, allà on el cel i la
terra es toquen, allà on el sol es pon, hi ha país de sobres per als qui busquen
una vida nova!” Molt bé, però ja ho sabeu:
Dona el pa i la sal
i una bona paraula,
i així el pelegrí
lleuger tindrà el camí.
Armats dalt dels baluards, els vilatans en parlaren entre ells, i com que sabien
que més val proveir el sarró del vianant. que no pas fer guerra. varen baixar
cistells amb pa i formatge, i dels merlets estant cridaren:
Autor(es): Joan Soler Amigó,Els Sapastres