Buit
Un altre cop plou
Repica l'aigua fora el balcó
Puc sentir-ne la seva fredor.
Dins l'habitació
Ressona cada un dels segons
D'un rellotge que m'omple de buidor
Un cel rogenc
Em tenyeix els ulls
De les llàgrimes vessades em desprenc
I aquest dolor
Que m'empeny al buit
Prova d'enfonsar-me fins que el trenca el crit
Surto al carrer
I em sento enmig d'un desert
Veig les cares buides de la gent
I mirant l'horitzó
Camino contra corrent
No vull deixar que em guií la por
I del cel rogenc,
que em tenyia els ulls
s'obren clarianes i un nou sol reneix
I d'aquell dolor
Que em feria el cor
Ara no és més que imatges velles part d'algun record
Tot és més senzill d'entendre
Quan veus els arbres dansar amb el vent
I és quan s'acaba la tempesta
I per fi retorna el seny
