Bullanguera del mariner perdut
Un vaixell surt del port,
amor, no sé si tornaràs
i, si la mar et nega,
de pena m'he d'anegar;
i, si la mar et roba,
el meu cor s'endurà
i cercaré amb força i ungles
l'amor que ens ha entregat.
I lluitaré sense por, amor,
recobraré el teu olor
i, si la vida m'ajuda,
tornaràs cap a jo;
recordaré les besades
i el teu dolç alenar,
amor, onades blanques
a devora la mar.
Jo vaig dir que et somiaria
per poder estar junts tots dos
i caminaré tota sola, amor,
per dreceres de dolor
i, si la vida m'ajuda,
em podré anar amb tu
i ploraran les gavines
esperant el retorn.
Mira, que ja és sa darrera,
darrera de tu aniré,
navegant per terres fosques,
enyorança pel mig del carrer.
Aquesta ja és sa darrera,
es darrer pic que et veuré,
se'n va aquesta bullanguera.
Adéu meu mariner!
Autor(es): Joana Maiol,Jordi Tugores
