Burgès- Pagès

Blues de Picolat

En una de les cases se sentien Bach i Brahms,
al menjador com sempre, estovalles i un ram,
l’avi tallant les roses amb barret i corbata,
o picant les seves memòries a la biblioteca.
Parlar d’ impressionistes asseguts al saló,
i l’àvia que regava els geranis del balcó.

La cosina explicant el seu darrer curs de dansa,
Els oncles ensenyant les fotos de vacances.
Amics pintors, la tarda, passaven prendre el te.
Passar les fi de tardes a cal el llibreter,
i l’estiu, pels concerts, pujar a Sant Miquel,
fer ullades a la neta del coronel.

Bons costums que saps sense que t’ho ensenyin,
Quan l’ordre de les coses te sembla tant legítim.
I naturalment entès...
És per això que sóc burgès.

A l’altra casa res de concerts, de corbates,
es menjava a la cuina, sus la tela cerada,
per postres confitura, tot regirant el plat,
i sempre fer la creu abans de tallar el pa.
El cafè dins el got, el jornal sus la taula,
l’àvia passant la tela i l’avi posant la ràdio.

Explicar els ocells, també de com s’empelta.
O bé jugant a dames; escoltar historietes.
El diumenge matí al cafè de la plaça,
l’avi se feia un fil, la mainada una menta.
L’estiu, després sopar, quan baixa la claror
El cosí de vacances, tocava l’acordió.

Treballar dur la terra i no se planyer mai,
regar els peus dins el fang amb el rascle a la mà.
Vida que poc permet.
És per això que sóc pagès.

Jo vinc d’aquests dos móns,
Pels quals tinc tant d’afecte
Veieu contradiccions?
Però ningú és perfecte!
Així m'hen fet a mi...
és per això que sóc així !