Burjassot

Néstor Mont

Burjassot, un nom de pólvora,
escrit en lletres de foc.
Jo vull que els morts del meu poble
em facen entre ells un lloc.
Mort encara, veuré encara
una església i un pou.
Mort encara, escoltaré
el goig matiner dels trons.
Mort encara veuré encara
la pujada de Sant Roc.
Mort encara, diré encara
un nom de cendra, el vell nom.
Mort encara, veuré l'alt
campanar de Burjassot.

Ací em pariren i ací estic.
I ací cante i ací faig versos.
Ací veig créixer els meus fills.

Ací em creixia, al sa i al pla
Entre unes gents treballadores
Un orgull de ser valencià

Pense una antiga vinyeta
Burjassot entre dos pous
Poble de pous i de sitges
Guarda en el fons del seu cor
Com una antiga collita
Allò millor un tresor
La valenciania autèntica
Que ha mamat aa Burjassot
Tot ho pense i ho recorde
En el dia de sant roc.