Bus
És un blau dia d'hivern, fa un fred que em gela la cara
Miro d'abrigar-me bé per poder sortir de casa
Compro un diari del país i passejo per la plaça
Esperant l´autobús que va fins a baix la Rambla
Ensopego amb uns ulls blaus que m´aguanten la mirada
Veig que va molt abrigat i me´l miro encisada
Estic dret al seu costat, el perfum que duu em trasbalsa
De cop frena l´autobús i el seu rostre se m´atansa
No s´aparta i em somriu, és potser que em vol atraure,
Li pregunto si em permet agafar-lo per no caure
El trajecte es va acabant, hem passat de llarg la Rambla
El mar ens està esperant el mar paradís de calma
A la sorra vora el mar les gavines hi reposen
Em sorprèn el seu parlar després d'hores silencioses Tinc por de desencisar les imatges amoroses
Autor(es): Montserrat Domènech,Eduard Estivill
