Cada nit
Un paisatge conegut,
una lluna que ens vigila
i les espurnes de la nit
Que van caient.
Entremig de les estrelles
un intrús ja treu el cap.
La foscor mai deixa veure
si te'n vas.
A la vila hi regna el silenci,
més enllà al fons del carrer
on la vida comença al revés.
On la gent que no té casa
se'ls fa la matinada
i qualsevol nit pot sortir el sol
Cada nit, cada nit, cada nit surt el sol,
quan truca a la porta.
Cada nit, cada nit, cada nit surt el sol.
Sense pressa passen les hores
i allí el ritme se'ls endú
i tot es barreja entre llums i fum.
Diuen que no hi ha volta enrere,
que les nits no són per dormir
i qualsevol nit pot sortir el sol
Cada nit, cada nit, cada nit surt el sol,
quan truca a la porta.
Cada nit, cada nit, cada nit surt el sol
