Cafè

Sanpedro

És l'hora del cafè.
Des de la terrassa
veig passar la gent rient.

S'acosta la il·lusió
vestida amb negres.
Té un mirar on sento
el sever clima polar.

I aviat s'omple de gent.
M'hi trobo sol seient amb deu
i un pensament
m'ofega en molt poc temps;
massa poc temps.

Somric quan em veu
amagant les cendres
que hauria d'haver escampat.

Buscaré un racó
per allunyar-me
del soroll i del mareig.

Si sé estar sol,
si puc arribar al vespre,
arriscaré la meva sort
bevent un glop d'eternitat.

Camino assenyalant,
camino fent-vos mal,
camino oblidant,
camino buscant l'eternitat.