Caminem
Caminem amb esperança,
anhelant el gran moment.
Com qui fuig de l'enyorança,
per cercar-hi un nou present .
Que ens ensenyi a ser mes lliures
i a estimar de cara al vent.
Perquè el dia que tu arribis
trobis un món diferent.
I deixem enrere el somni
que començarà de nou,
un nou viure lluny d'aquí tots dos.
Dom la mà no tinguis pressa,
deix que el vent ens portarà
lluny de tot muntanya enllà.
Fermament alcem la testa
per seguir junts el camí
i malgrat les garrotades
no oblidem nostre destí.
I somiem que arribarà
el dia que amb la veu ferma
podrem dir que ja hi som tots,
s'haurà fet llarga l'espera.
I a l'albada d'un món nou
que farem més just i clar,
serem lliures de tot mal
per tornar a començar.
Autor(es): David Morlà
