Camins de la Ira
te, dererum, te, dererum ,te, dererum, te …………….
pels camins de pols vedats
puc veure aquest joc d'escacs de mort lenta
però aquell pa que ens has donat resta
en record dels dedicats a tu terra sempre més
pels racons més amagats compto
que encara ens "en" heu deixat uns quants però
no es pot dir perquè heu venut gran part
dels nostres cors esgotats per la guerra tèbia
són moltes coses que ens fan enrabiar
massa mots buits pels descosits
massa fal·làcies ja ens heu fet empassar
no som titelles folls
no és difícil reconèixer que
estem ben empastifats per la dictadura oculta
cal esprémer bé els nostres cervells
per trobar dins del combat la màxima coherència
Autor(es): Aleix Garriga
